Insiemi

Di testwiki
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

In matematiche, un insiemi (insieme par talian e set par inglês) al è une colezion di ogjets che e ven considerade come un dutun. Cheste idee, inte sô semplicitât, e je a la base di ducj i cjamps de matematiche tant che il prin cjapitul di cualsisei bon libri di test al è dedicât al studi des principâls carateristichis e proprietâts dai insiemis.

In chest articul si cjatin lis basis de teorie classiche dai insiemis, dite ancje intuitive o naïve. No si cjaparà in considerazion, invezit, la moderne teorie assiomatiche.

Definizions

Un insiemi al è une colezion di ogjets, che a vegnin clamâts elements dal insiemi. I elements a definissin totalmentri un insiemi: par esempli, si dîs che l'insiemi A e l'insiemi B (l'ûs des letaris maiusculis par clamâ i insiemis al è une vore comun) a son compagns se e dome se a son costituîts dai stes elements; in chel câs si pues scrivi A=B.

Intal stes insiemi si puedin vê ogjets di nature diferente (par esempli un flôr, un numar e un libri). Dâts un insiemi A e un ogjet a, si pues verificâ un e dome un dai doi câs che a seguissin:

  1. a al è un element di A: a si dîs che a al aparten a A e si scrîf aA;
  2. a nol è un element di A: a si dîs che a nol aparten a A e si scrîf aA.

Chest al impliche che:

  • no esistin câs intermedis: un element o al aparten o nol aparten a un insiemi;
  • un element nol pues jessi ripetût: se al aparten a un insiemi alore al è unic inta chel insiemi.

Descrizion

Definî un insiemi al significhe specificâ cuai che a son i elements che lu componin e lis dôs manieris par fâlu a son:

  1. par liste, o sei disint un a un ducj i elements:
    A={0;7;33;10088}={10088;7;0;33};
    B={garofui; patatis; trisculis; cjariesis};
    Lis dôs definizions di A a son ecuivalentis: l'ordin dai elements nol conte;
  2. par carateristiche, o sei spiegant a peraulis cuale che e je la propietât che a lee ducj i elements:
    C={i numars pari};
    D={lis machinis cuntune ruede sbuse}.
    In câs plui complicâts, lis descrizions a puedin jessi dal tipo
    C={n:n=2m,m}
    E={(x,y)2:y=3x+5}.
    Ancje chi, C al è il stes insiemi intai doi câs (il significât dai simbui e al sarà spiegât plui indevant).

Cardinalitât

Il numar di elements di un insiemi si clame la cardinalitât dal insiemi. Cun riferiment ai esemplis precedents, la cardinalitât dai insiemis A e B e je di 3 e 4 rispetivementri. Chescj a son esemplis di di insiemis finîts, che a son costituîts, vâl a dî, di un numar finît di elements; C e E a son invezit insiemis infinîts e a àn cardinalitât infinide (plui detais sui insiemis cuntun numar infinît di elements tal articul su la cardinalitât).

L'insiemi di cardinalitât 0 (cun nissun element) si dîs insiemi vueit e si indiche cun il simbul .

Insiemis numerics fondamentâi

Introdusin cumò i insiemis numerics plui usâts in matematiche.

  • I numars naturâi a son ducj i intîrs no negatîfs:
    ={0;1;2;3;4;...}.
  • I numars intîrs relatîfs, vâl a dî cun segn, si indichin cun
    ={...;3;2;1;0;1;2;3;...}.
  • al è l'insiemi dai numars razionâi, ven a stai di dutis lis frazions iridusibilis (in realtât, lis frazions 3/4 e 6/8, dome par fâ un esempli, a rapresentin il stes numar) positivis e negativis:
    ={q:q=mn,m,n e n0}.
  • L'insiemi di ducj i numars decimâi cuntun numar di cifris decimâi finît, infinît periodic o infinît no periodic a si clame insiemi dai numars reâi .
  • I numars complès a son une astrazion matematiche definide par podê risolvi cierts problemis. Clamant i=1 la unitât imagjinarie, si à
    ={z:z=x+iy,x,y}.

Relazions tra insiemis

Si à za dit che doi insiemis cui stes elements a son il stes insiemi: in tal câs si pues ancje dî che i doi insiemis a son coincidents. Al contrari, doi insiemis che no àn nissun element comun a si disin disiunts.

Sotinsiemis

A al è un sotinsiemi di B.

L'insiemi

B

al è un sotinsiemi dal insiemi

A

se e dome se ducj i elements di

B

a son ancje elements di

A

. La scriture doprade e je

BA o ancje AB.

Se si è sigûrs che A al vedi ancje elements che no apartegnin a B, si tabaie alore di sotinsiemi tal sens stret o sotinsiemi propri e si scrîf:

BA o ancje AB.

Si à di notâ che cualsisei insiemi al à almancul doi sotinsiemis impropris (no tal sens stret): l'insiemi vueit e l'insiemi stes.

Par i insiemis numerics fondamentâi viodûts inte sezion anteriôr, a valin lis relazions che a seguissin:

.

(Nol è un erôr scrivi .)

Proprietâts de inclusion

  • Proprietât riflessive: par un cualsisei insiemi A e vâl la relazion

AA.

  • Proprietât antisimetriche: se A e B a son doi insiemis tai che

AB e BA alore A=B.

  • Proprietât transitive: A sedin A,B e C trê insiemis. Se si à

(AB)e(BC) alore AC.

Cheste proprietât e vâl ancje cu la forme strete de inclusion o une misture des dôs.

Insiemi des parts

L'insiemi di ducj i sotinsiemis di un insiemi A si clame insiemi des parts (power set in inglês) di A. Par esempli, se A={1,2,3}, l'insiemi des parts 𝒫(A) al è

𝒫(A)={;A;{1};{2};{3};{1;2};{1;3};{2;3}}.

Par un insiemi finît di n elements, si pues dimostrâ che la cardinalitât dal insiemi des parts e je 2n (in curt, par ogni element a son dôs pussibilitâts: che al stedi o che nol stedi tal sotinsiemi considerât. Une volte decidût se un element al sta o no tal sotinsiemi, si à di fâ compagn par ducj chei altris elements. Il numar di pussibii sotinsiemis si calcole duncje moltiplicant un fatôr 2 par ogni element).

Operazions cui insiemis

Union di doi insiemis.
Intersezion di doi insiemis.
Insiemi diference di doi insiemis.
Complementâr dal insiemi A intal insiemi univiers U.
  • Union: la union di doi insiemis al è un insiemi che al conten sie i elements dal prin insiemi che chei dal secont. Par esempli, se definin
    A={1;4;8;11} e B={3;5;4;7;1}
    alore la union e je
    AB={1;4;8;11;3;5;7}.
    Si pues notâ che A e B a son sotinsiemis dal insiemi union AB e che i elements comuns ai doi insiemis ({1;4}) no vegnin ripetûts.
  • Intersezion: la intersezion di doi insiemis e je un insiemi che al à come elements dome i elements comuns ai doi insiemis. Cun A e B come prime, si à
    AB={1;4}.
    De definizion, al risulte clâr che l'insiemi intersezion al è un sotinsiemi di ducj i doi i insiemis di partence.
    O vin viodût prime che doi insiemis si disin disgiunts cuant che no àn elements in comun. Si pues cumò dâ une definizion ecuivalent e disi che doi insiemis a son disgiunts se la lôr intersezion e da un insiemi vueit.
  • Insiemi diference: l'insiemi diference di A in B (BA o BA) al è l'insiemi dai elements di B che no apartegnin a A. Continuant cul esempli:
    BA={3;5;7} e AB={8;11}.
  • Complementâr: In cierts câs, ducj i insiemis considerâts a son sotinsiemis di un insiemi plui grant clamât insiemi univiers; in chestis situazions, il complementâr di un insiemi A al è l'insiemi diference di A intal insiemi univiers. Se o clamìn U l'insiemi univiers e A¯ (o ancje 𝒞U(A) o A) il complementâr di A, si à
    A¯=UA.
  • Prodot Cartesian: I elements dal prodot cartesian A×B di doi insiemis A e B a son dutis lis pussibilis copis ordenadis che si puedin costruî sielzint il prin element intal insiemi A e il secont element intal insiemi B. In simbui:
    A×B={(a,b)|aA e bB}.
    Al e facil viodi che la cardinalitât dal prodot cartesian A×B e je il prodot des cardinalitâts di A e B (cuant che A e B a an un numar finît di elements). Cun di plui, jessint che i elements di A×B a son copis ordenadis, il prodot cartesian nol è comutatîf, vâl a dî A×BB×A.

Proprietâts des operazions

Presentìn cumò lis principâls proprietâts des operazions cui insiemis. Intai esemplis che a seguissin, i insiemis A,B e C a son sotinsiemis dal insiemi univiers U.

  • Proprietât comutative: union e intersezion a gjoldin de proprietât comutative
    AB=BA;
    AB=BA.
  • Proprietât associative: union e intersezion a gjoldin de proprietât associative, che e permet di estindi la definizion des dôs operazions ai câs cun plui di doi insiemis
    ABC=(AB)C=A(BC);
    ABC=(AB)C=A(BC).
  • Proprietât distributive: de intersezion rispiet ae union
    A(BC)=(AB)(AC)
    e de union rispiet ae intersezion
    A(BC)=(AB)(AC).
  • Formulis di De Morgan:
    AB=A¯B¯;
    AB=A¯B¯.

A valin, par prionte, ancje lis seguintis proprietâts cence un non particolâr:

  • AA=A e AA=A;
  • A=A e A=;
  • A¯=A;
  • AA¯= e AA¯=U;
  • AA=;
  • AB=AB¯.

Bibliografie

  • G. Spirito. Matematica Senza Numeri. Newton Compton, 1995. ISBN 88-7983-814-8
  • A. M. Pittana, G. Mitri e L. De Clara. La Nomencladure des Matematichis. Istitût Ladin Furlan Pre Checo Placerean, 1997.
  • M. Fogale e E. Paolini. Une Introduzion ae Analisi Matematiche. Istitût Ladin Furlan Pre Checo Placerean, 2001.
  • Wikipedia Contributors. Set, in Wikipedia, the Free Enciclopedia, 30 July 2007, 00:14 UTC, <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Set&oldid=147952691> [accessed 9 August 2007]
  • Contributori di Wikipedia. Insieme, in Wikipedia, l'Enciclopedia Libera, 8 giugno 2007, 19:50 UTC, <http://it.wikipedia.org/w/index.php?title=Insieme&oldid=9201617> [in data 9 agosto 2007]